El segle XVIII és el segle de la gran modernització en els exèrcits i en la forma de fer la guerra. A principis del 1700 s’acaba la transformació del mosquet, l’arma de foc del segle XVII, un arma pesada i lenta en cadència de tir, per la nova arma que dominarà el camp de batalla fins el segle XIX: el fusell de pany de sílex.
Aquesta nova arma, el fusell equipat amb baioneta de dolla, aportarà a la infantaria una potencia de foc desconeguda que implicarà una nova tàctica de combat en el camp de batalla i, per tant, nova estratègia en l’organització dels exèrcits regulars de l’època. Fou el rei Carles XII de Suècia el primer en adonar-se del potencial del nou fusell i en adaptar el seu exèrcit per a una nova manera de fer la guerra. Es tracta de la nova formació tàctica coneguda com a infanteria de línia.
Tots els soldats són dotats del mateix equipament, apareixen de forma reglamentada els uniformes segons tipus d’arma -cavalleria, infanteria o artilleria- i segons el regiment al que pertanyen. Al mateix temps és reglamenta l’ús de distintius per a oficials i subalterns.
Oficial amb partisana i gola
Aquesta necessitat de fer molt visual les diferents unitats dotant-les d’uniformes llustrosos i acolorits, així com a la cadena de comandament, en el camp de batalla és una derivació lògica de la quantitat, cada vegada més gran, de soldats i diferents unitats que hi participen. Des de l’època de l’exèrcit de l’imperi romà que no es concentraven exèrcits tant nombrosos en un espai reduït.
A principis de 1700 els distintius de grau són les partisanes i els bastons. No serà fins a la segona meitat del segle XVIII que apareixen els galons de grau tal i com els coneixem actualment.
El manual d’instrucció i ordenances que segueixen els exèrcits de Carles III aixecats en l’any 1705 detalla les insígnies que han de portar els oficials tant en campanya, com en guarnició i en les marxes, per a ser coneguts segons el seu càrrec.
Les insígnies de grau són tres: bastó, llança i gola.
Bastó
El bastó distingeix el grau del seu propietari segons dos peculiaritats, el pom i el tipus de fusta en que està confeccionat. És d’us quotidià, en qualsevol situació.
Partisana, llança i alabarda
Són diferents tipus de llances que distingeixen els graus segons quatre trets diferencials, la forma de la fulla, el material en que està confeccionada la fulla, la borla, i pel material en que aquesta borla està elaborada. Totes disposen d’una virolla acabada en punta per a poder clavar-les a terra. S’utilitzen, conjuntament amb el bastó, quan els regiments o companyies estan en marxa.
Gola
Sempre que els regiments o companyies estan de marxa, o entren de guàrdia, els oficials majors, oficials i subalterns porten una gola.
Fonts:
FERRER, Joan Francesc. Exercicio practico y especulativo de el fusilero y granadero, Mallorca, 1714
HERNANDEZ Xavier, RIART Francesc. La Coronela de Barcelona 1705-1714, Rafael Dalmau Editor, 2010
Fotografies:
Associació de Recreació Històrica Coronela de Barcelona. Associats amb reproduccions d’uniformes, equipament i armes, d’oficials i tropa de 1706-1714
Dibuixos: Francesc Riart i Jou