Fins l’any 1706 la Coronela és una unitat militar que només s’aixeca quan Barcelona es troba en perill. Els seus integrants no gaudeixen de vestit de munició –uniforme- i porten roba civil quan aixequen les companyies. És amb la reforma que porta a terme Carles III per optimitzar les coroneles, convertint-les en unitats permanents més militaritzades, que els Gremis de Barcelona decideixen dotar els seus confrares d’uniforme, idèntic al de l’exèrcit regular, assumint el cost que representa.
En aquesta uniformitat de l’any 1706 els gremis estableixen que la divisa –colors propis de l’uniforme- de la Coronela sigui el vermell per la gira i mitges i per la casaca decideixen que sigui un color per a cada batalló, és a dir, nou colors diferents. Un complement que també forma part de la divisa és una rosa vermella en el sombrero.
Aquesta adopció de nou colors diferenciats per batalló no és compleix, finalment cada gremi adopta un color propi per diferenciar la seva companyia de la resta. Fins el punt que trobem gremis que folren els botons o es doten de botons de llautó –daurats- o de d’estany –platejats-, altres galonegen els traus o galonegen el sombrero, tampoc segueixen una norma pel número total de botons de la casaca, fins el punt de poder trobar gremis que adopten tots els complements. Així mateix també en troben que decideixen folrar la casalina i el bridacú. Hem d’entendre que per la idiosincràsia de gremis i confraries, l’uniforme de la seva companyia és una qüestió de prestigi i lluïment.
Aquest equipament tant luxós i car sorprèn als militars d’altres regiments, però els gremis adopten l’uniforme com una qüestió de demostració de poder, ja que a canvi d’assumir l’elevat cost que representa mantenir la Coronela aixecada amb aproximadament 3.200 homes, la Coronela fa guàrdia a les portes, baluards i muralles i, a partir del 1709, la tasca més prestigiosa de totes, fa guàrdia al Palau Reial, residència de Carles III i Elisabet Cristina de Brunsvic, la seva esposa.
L’any 1710 es fa una segona compra generalitzada de vestits de munició per substituir els anteriors malmesos per l’ús continuat, adoptant majoritàriament el color blau en les seves diverses tonalitats. En aquesta segona compra hi ha un nombre important de gremis que es passen al color blau.
Gaspar Ferran, companyia dels argenters, 1707
Uniforme de la companyia dels Esteves, any 1710
1. Sombrero, galonejat amb cinta platejada i rosa vermella.
2. Casaca, de color groc amb la gira vermella.
3. Mitges, vermelles.
4. Sabates, de cuir, no formen part del vestit de munició.
5. Jupa, pot ser de qualsevol color al no formar part del vestit de munició.
6. Camisa, de color del cotó, cànem o lli segons la tela en que estigui confeccionada.
7. Calces, poden ser de qualsevol color al no formar part del vestit de munició.
8. Corbata, blanca.
Els uniformes dels oficials majors -Coronel, Tinent coronel i Sergent major- adopten el color grana, estan molt galonejats amb fils d’or o plata ja que els uniformes els paga el Consell de Cent i ho fa per a major lustre de la present Casa.
Els uniformes dels Capitans, Tinents i Alferes, segueixen la divisa de la companyia a que pertanyen. Els capitans provenen del braç militar o son ciutadans acabalats, per tant els seu uniforme i sombrero estan galonejats amb fil d’or o plata, o amb cintes de seda dels mateixos colors. Els galons d’or o plata no són una insígnia de grau, són un signe de riquesa del propietari de l’uniforme, ja que el grau es reconeix per la llança, bastó i gola.
És el mateix cas que els tinents i alferes. Podem trobar uniformes d’alferes de famílies acabalades amb casaques més guarnides que les dels seus oficials superiors.
Coneixem els vestits dels oficials esmentats a partir dels inventaris post morten.
Fonts:
AHPB Arxiu històric de protocols de Barcelona
AHCB Arxiu històric ciutat de Barcelona. Dietari i Deliberacions Gremis
AHCB Deliberacions del Consell de Cent
AHCB Llibre de comptabilitat del Consell de Cent
AHCB Llibre de comptes del Regiment de la Ciutat
DE CASTELLVÍ, Francesc. Narraciones Históricas, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997
HERNANDEZ Xavier, RIART Francesc. La Coronela de Barcelona 1705-1714, Rafael Dalmau Editor, 2010
SERRA Francesc, RIART Francesc. 1713 La preparació de la Guerra dels Catalans, Rafael Dalmau Editor, 2019
Dibuixos: Francesc Riart i Jou