Sign Up To The Newsletter

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet
[contact-form-7 404 "No s'ha trobat"]
Image Alt

Coronela de Barcelona en la Guerra de Successió

En el mes d’octubre de 1705 l’Arxiduc Carles d’Àustria, de la dinastia dels Habsburg, entra finalment a Barcelona, un mes després jura observar, obeir i respectar les Constitucions catalanes, l’ordre constitucional del Principat de Catalunya, essent per tant reconegut com a Carles III comte de Barcelona i rei d’Aragó.

En aquest moment Carles III es troba amb la necessitat de, com a pretendent legítim a la corona de la Monarquia Hispànica, crear el seu exèrcit per tal de participar conjuntament amb l’exèrcit aliat que actua en la Península Iberica contra l’altre pretendent, Felip V d’Anjou, de la dinastia francesa dels Borbons.

Carles III va optimitzar al màxim l’experiència militar de Catalunya, amb segles d’un model d’autodefensa únic i particular originat en el capítol de les Constitucions anomenat Usatge de Princeps Namque. Va aixecar regiments de l’exèrcit regular i de fusellers de muntanya, i respecte a les coroneles de les ciutats del Principat, molt especialment la de Barcelona, va decidir convertir-les en unitats militars permanents, militaritzant-les el màxim, amb oficials militars amb patent atorgada per ell mateix, on els seus components mentre feien servei d’armes estaven sota la jurisdicció militar.

Coronela de Barcelona de 1706-1710
Coronela de Barcelona de 1705-1710

El resultat va ser la Coronela de Barcelona de 1706, una la milícia urbana formada i estructurada pels gremis de la Ciutat, sent la responsable de fer les guàrdies en portes i muralles i custodia del Palau Reial. S’organitzava en batallons i companyies. Cada companyia estava formada per un gremi o per diversos gremis que s’unien per formar una companyia. El comandament de la Coronela corresponia al Conseller en Cap del Consell de Cent de la Ciutat, amb el càrrec de coronel.

Les companyies les comandava un capità, assistit per subalterns escollits pels gremis, amb patent de càrrec atorgades per Carles III. El capità era majoritàriament de l’estament militar o un ciutadà honrat, i no era imprescindible que fos membre del gremi. Els tinents, alferes, sergents i caps d’esquadra eren escollits pels gremis entre els seus confrares. El Tinent coronel i el Sergent Major eren proposats per la Ciutat i nomenats per Carles III. El Coronel era el Conseller en Cap del Consell de Cent de la Ciutat, pel que cada any es canviava el màxim comandament de la unitat.

Cada gremi pagava el sou dels seus soldats i subalterns. Van decidir uniformar-se deliberant cada gremi el color de la casaca de la seva companyia, mantenint com a divisa la gira, folre i mitges de color vermell; un element distintiu era la rosa vermella en el tricorni.

Per tant, els seus integrants eren ciutadans que pertanyien a un gremi o confraria, eren soldats no professionals aixecats a temps parcial que rebien la mateixa instrucció militar, uniforme i armament de l’exèrcit regular, comú al de tots els exèrcits professionals europeus de començaments del segle XVIII.

La Coronela de Barcelona va ser novament reformada l’any 1713, quan desprès del Tractat d’Utrecht els exèrcits aliats van marxar i Catalunya va decidir continuar la guerra en defensa de constitucions, usos, costums i llibertats.

Rafael Casanova, Conseller en Cap, Coronel de la Coronela 1713-1714
Rafael Casanova, Conseller en Cap, Coronel de la Coronela 1713-1714

Fonts:

AHCB Arxiu històric ciutat de Barcelona. Dietari i Deliberacions del Consell de Cent
AHCB Arxiu històric ciutat de Barcelona. Dietari i Deliberacions Gremis
AHPB Arxiu històric de protocols de Barcelona. Inventaris Gremis, etc.
DE CASTELLVÍ, Francesc. Narraciones Históricas, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997
HERNANDEZ Xavier, RIART Francesc. La Coronela de Barcelona 1705-1714, Rafael Dalmau Editor, 2010

Dibuixos: Francesc Riart i Jou